Dia 23 i el BrasSurround 2009 ja ha acabat. Darrere han quedat 3 dies d'intensa activitat metal·lera.

En la part del curs, cap dels professors ha deixat indiferent als respectius alumnes. En la modalitat de Cambra, com ja poguérem comprovar fa dos anys, tots els membres del Spanish Brass s'han volcat en les classes, permetent-nos fer fins a tres classes diàries amb els que són possiblement els millors mestres de metall en el que es refereix a la música de cambra. He de dir que és incomprensible que no hi haja més grups que vulguen aprendre de les experiències del millor quintet de metalls del Món.

En la part de concerts, els tres van ser espectaculars. En Brassiana, un so tan sorprenent com innovador es va fer amb tot el públic de l'Auditori. El segon dia en el concert dels professors, els bombardinistes Pep Burguera i Juanjo Munera tingueren una actuació estel·lar. Menció a part necessita la trompista Maria Rubio que va realitzar una billant (i perfecta) actuació en solitari. El tercer dia desembarcaren els músics del grup London Brass, amb el seu quasi immillorable espectacle i el seu compacte so.

En resum... que ja estem esperant el proper festival.

Ximo ja ho ha dit tot, no em deixa res per mi. Tornar a dir que el Spanish Brass s'ha desdoblat en esforços per tal de poder estar amb nosaltres el major temps possible...

També dir, que a banda de ser possiblement el millor Quintet de Metall del món, i ser de la terra, són tios de pXXX mXXX... ;)

Com es possible que no hi haja més quintets que hi vullguen assistir a aquests cursets? ...és una pregunta que ens hem fet moltes vegades el QMAV.

Pot ser en el nostre país no es tinga una mentalitat de grup prou desenvolupada, és a dir, sempre ens formem de forma individual, fins i tot en la carrera es treballen principalment aspectes musicals de cara a ser solista.

La realitat per a un intèrpret que es professionalitza sol ser bastant diferent i el que prima més és la conjunció ja siga en bandes, orquestres i/o grups de cambra; per tant és més important la coordinació de la música, la tècnica, la concepció, la respiració, etc, etc, que anar de divo i això és el que es va treballar en la classe de cambra on el QMAV, únic grup que es va apuntar, va poder gaudir dels consells i comentaris d'aquestos privilegiats músics i mags de la coordinació camerística que són el SBLM.

En sério, val la pena, nosaltres en tres dies hem eixit amb el cap i el so diferents.

(A millor és clar.)