Composicions dedicades al QMAV
El passat dia 15 de febrer, a les 20 h. al saló d'actes del Club Diario Información d'Alacant (Avda. Doctor Rico, 17) el Quintet de Metalls "Al Vent" va realitzar un concert integrat per obres escrites per compositors en actiu del nostre entorn, a més a més són peces encarregades pel QMAV (Toccata, Chorale e ADBEC; Simfonieta QMAV) o escrites expressament per a nosaltres (Tubfeel, A little light music, Quintet nº 1); això sí, totes ens les van dedicar amablement Javier Santacreu, Ximo Cano, Gordon Lawson, Ferran Ferrando i Víctor Vallés. El concert va anar molt bé, però no feu cas de l'article d'aquest rotatiu on diu que cinc compositors alacantins formen el QMAV i van tocar música des de l'edat mitjana fins els nostres dies.
Este mateix programa es va escoltar el dia 1 de març, a les 20 h. al saló d'actes del Club Diari Levante de València. (C/ Traginers, 7. Poligon Vara de Quart. 46014 València)
Aquest va ser el programa:
Toccata, chorale e ADBEC de Javier Santacreu (Benissa, 1965, La Marina Alta), estrenada en gener de 2003 al Teatre Municipal de Pego. Es tracta d'un encàrrec per al nostre 10è aniversari. És una obra amb un llenguatge contemporani i està basada amb un motiu d'Orfeo, favola in música de Claudio Monteverdi.- Simfonieta QMAV de Ximo Cano (La Nucia, 1963, La Marina Baixa), estrenada en octubre de 2007 a l'Auditori Municipal de La Nucia. Al igual que la Toccata de Santacreu és una obra commemorativa en aquesta ocasió del nostre 15è aniversari i està basada en la intervàlica de tercera amb un llenguatge més tonal.
- Tubfeel de Ferran Ferrando(Pego, 1970, La Marina Alta), estrenada a l'Església del Poble Nou de Benitatxell en abril de 2008. És una peça simple per a tub de reg a goteig en fa i quartet de metalls.
- A little light music de Gordon Lawson (Escòcia, 1931 i resident a Orba, La Marina Alta), serà l'estrena absoluta d'aquesta obra composada en 2008.
- Quintet nº 1 de Víctor Vallés (El Verger, 1984, La Marina Alta), estrenat en setembre de 2009 a la Casa de la Cultura d'Ondara. Víctor és "l'aleví" dels nostres compositors ja que té 53 anys menys que Gordon. La numeració d'aquesta peça ens anima per a que continue escrivint música actual amb la projecció d'una qualitat fora de dubte.
És molt habitual que els compositors programats en els concerts de música culta estiguen morts (Vivaldi, Brahms, Berstein, Saint-Saëns, Beethoven, etc.), en aquest cas tots estan ben vius i actius.
És molt habitual que aquestos compositors siguen majoritàriament del centre d'Europa o Nord-Amèrica, però ara tots són del nostre àmbit geogràtic, la Marina, i si algú parla de la qüalitat com excusa per importar música de fora només li contestaria que en aquestos 5 compositors tenim premis de fi carrera, AEOS, Reines Sofia, Albany, etc. a més d'interpretacions en els cinc continents.
És molt habitual que en una formació recent com un quintet de metalls es programen, de vegades únicament, arranjaments deixant les obres originals oblidades. En aquest concert totes són originals per a aquesta formació, i aniré més lluny, endemés estan dedicades al QMAV, la qual cosa parla del llarg camí que ja estem tenint com a grup estable i consolidat.
Si parlen de l'estètica en les programacions dels concerts diria que el 81% d'aquesta és barroca, clàssica i/o romàntica (segles XVII al XIX, dades de la programació d'aquesta temporada del Palau de la Música de València). En el nostre concert totes les peces han estant composades en el segle XXI amb una estètica variada i rica, que va des de les harmonies del post-romanticisme fins les sonoritats més avantguardistes, passant per efectes, pinzellades neo-clàssiques i acords de jazz.
Aquestos detalls i altres que no comentaré per no allargar més el text fan d'aquest concert un autèntic producte cultural de primera magnitud per ser molt original, genuí, nostre i diferent.
Per tant estic sinzerament orgullós d'oferir-lo al públic d'Alacant i de València.
I van els xics de l'Información i posen lo dels sis segles de música en el vostre concert. Està clar: Lawson és Perotin, jo Monteverdi, Cano fa de C. Ph. E. Bach, Ferrán és Mendelssohn i Víctor és deixeble de Schöenberg a les classes que aquest dóna a València setmana sí, setmana no...
Ah! i l'AEOS me'l donaren per un llibre de Madrigals que acabe de publicar...
Visca la premsa lliure... d'errades!
Salutacions a tots, espere escoltar-vos a València!
Javier el teu bon humor, en un dia com hui, no té preu.
Després de riure prou llegint el teu comentari et conteste que, si, efectívament jo també espere escoltar-te a València i que, com a mínim, la premsa no confonga el segle XXI amb el IX, i no confonga un quintet d'instrumentistes de metalls amb un quintet de compositors alacantins. No és tan difícil.
Recadets.
Qué país!
Bé, parlant seriosament, no sé perquè es queixa ningú.
Així, a correcuita, se m'acut imaginar una explicació. Llegiu i voreu com al remat, coincidiu amb mi que no és una resenya tan... no sé.
Puc imaginar que el comentarista habitual que cobreix les notícies musicals està ja encarregat de fer una altra crítica (o ressenya); o potser no està per a qüestions menors.
Puc imaginar que, de retruc, li sub-encarreguen la ressenya a un becari: una ressenya d'un concert d'un grup. Per suposat, el becari no és especialista en música clàsica (o culta, o com dimontres es diga aquest fotement de música)
El becari mira d'aconseguir informació i se'n val tant d'Internet com... vaja, bàsicament d'Internet.
Però ha de condensar en un mínim nombre de paraules el fet que es tracta d'un quintet de metalls format per músics de la Marina que amb els seus gairebé vint anys d'història ha consolidat un repertori que abraça des del Renaixement fins el segle XXI i que, per a aquest concert ha confeccionat un programa especial amb obres escrites expressament per a ells (per al quintet que actua eixa mateixa nit a les seues pròpies instal·lacions); amb una particularitat: tots els compositors són o tenen un fort lligam amb la Marina.
Vaja, tot plegat una bacanal de paraules i conceptes. Una frase tan llarga no pot funcionar. Ni tan sols seccionant-la en frases més xicotetes.
El becari sub-encarregat de la resenya pensa i decideix tirar per la via d'enmig: eliminar algunes paraules; a discreció.
Vist així, no em podreu negar que, malgrat tot, el resultat és BRILLANT!!
Jo estic en Ximo, podria ser pitjor, el suposat "becari" haguera pogut escriure la següent notícia:
5 INSTRUMENTS DE METALL, CREATS A LA MARINA DURANT 6 SEGLES, ACTUEN EN EL "CLUB INFORMACIÓN".
Aquests instruments: trompeta, trompa, trombó i tuba han sigut encarregats directament pel QMAV a compositors i luthiers de molt de prestigi a nivell comarcal, Javier Santacreu (alumne del senyor Stradivarius) Ximo Cano (alumne del senyor Amati), Ferran Ferrando (alumne d'Adolf Sax) Gordon Lawson (alumne del senyor Böhm) i Victor Vallés (alumne del senyor Cristofori)
!!!NO FALTEU, US ESPEREM!!!
Ja, Ja, Jaaaa!
Hola de nou!
Primer que res, lamentar no haver pogut assitir al concert de València.
I després, donar-vos l'enhorabona per la magnífica crítica que us han fet:
http://www.levante-emv.com/club-diario/2010/03/03/club-diario-musica-marina-siglo/683832.html
Uno de los quintetos de metal de referencia en la C. Valenciana... doncs, això, una crítica com cal!!
A continuar en la tasca!
Salutacions.
